Entre les masies pertanyents a la parròquia de Sant Julià d’Altura, una de les més destacades i antigues era la de Simó d’Arnau. El 1325 la família Borrell compra la masia, que s’anomenava castell, i pertany a aquesta família durant més d’un segle.

Un dels fills de la família es casa el 1462 amb l’hereva de la masia Can Maduixer, de Terrassa, i per qüestions de dots i dominis de terres comencen una sèrie de conflictes que perjudica les relacions entre ambdues famílies.

D’aquestes discussions entre les dues masies sorgeix una pugna que consistia en veure quina de les dues cases construïa una torre més alta en la seva propietat. El guanyador d’aquesta disputa va ser l’hereu de Can Maduixer que, anys després, va vendre la finca a la família Viver y que va passar a conèixer-se com Can Viver de la Torre Bonica.

La construcció de la torre de Castellarnau va provocar la ruïna a la família Borrell fent que un fill de l’amo acabés treballant de forner en Can Viver. Tot per intentar construir una torre més ostentosa que la del seu parent. En la segona finestra de la torre hi ha un escut amb les lletres JHS, la inscripció de “Montserrat Borrell”, i l’any de la construcció de la torre, 1570.

El 1622 es va vendre la finca pel preu de 4500 lliures barceloneses a Francisco Berardo, qui només va ser propietari durant 26 anys, però de qui conserva el nom la torre. El 1648, Joan Martí, de Barcelona, compra la propietat i l’estructura de la masia es conserva fins l’actualitat.

El 2005, la propietat de Castellarnau va construir una sala en una zona privada de la masia on fer esdeveniments i celebracions.